Escola d’Art Dramàtic de Menorca Benvinguts a l’escola d’Art Dramàtic de Menorca, una iniciativa del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca que neix amb la principal voluntat d’oferir uns estudis regulats a tothom qui estigui interessat en la pràctica i coneixença del teatre.
Presentació i visió de la Escola
 
 
LOGO

Programa d'estudis

Els estudis consten de dos cursos lectius, equivalents a 350 hores, en els quals es treballa amb les matèries següents: Interpretació, Cos i Moviment, i Tècnica de Veu.

INTERPREACIÓ

A l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca, l’assignatura d’Interpretació, impartida per Pitus Fernández, s’articula en cinc punts essencials a partir de la metodologia progressiva de l’ensenyament basada en l’art i la tècnica de representar o encarnar un personatge d’una obra escènica, cinematogràfica, televisiva o radiofònica. Aquests cinc punt fonamentals queden reflectits en els objectius següents: 1r. Introduir l’alumnat en el concepte de veritat teatral, espai teatral i escolta teatral. 2n. Desenvolupar les aptituds de l’alumnat pel joc dramàtic. 3r. Proveir l’alumnat de les eines necessàries perquè pugui exercir la seva feina amb llibertat i consciència. 4rt. Introduir l’alumnat en la percepció de la pròpia capacitat emotiva. 5è. Exercitar la voluntat i la disciplina en relació al treball de l’actor /actriu. Es treballa des d’una orientació eclèctica (incloent diverses tècniques i estils de treball en constant renovació) per ampliar al màxim el registre interpretatiu dels alumnes -aspirants a actors o actrius-; donant-los eines i ajudant-los a descobrir què és allò que els fa diferents i per tant únics, com a comunicadors i com a intèrprets. Es treballen la concentració, proporcionant eines de desbloqueig, es fa treball sensorial (estimulació dels sentits), treball corporal (el cos com a receptor d’estímuls i receptor d’emocions), treball d’improvisació (creació del personatge, rols, pensaments interns, creació de situacions ), interpretació (treball amb textos proposats pel professor) tot això culmina en l’aplicació de diferents codis no naturalistes. Aquests es barregen fen-ne una relectura o distorsió dels mateixos. Així estarem treballant un codi autònom, un codi propi, d’investigació, una recerca de llenguatge nou o de nova dramatúrgia que ens permeti rellegir el text des de una perspectiva no previsible. La paraula s’introdueix un cop estan assolides les tècniques necessàries per tal que aquesta estigui plena d’intenció, acció i emoció i no resulti en una interpretació òbvia i falsa mancada de veritat teatral. Finalment, el curs acaba amb una representació oberta al públic on s’apliquen els coneixements adquirits durant els dos cursos. L’assignatura proposa doncs un descobriment de les possibilitats i diferents recursos a l’ hora de fer la recerca del personatge (moviment, sentits, observació, escolta) i proporciona les eines necessàries per entendre i analitzar una situació dramàtica i trobar els propis recursos expressius per poder després aplicar-los als múltiples personatges que podem interpretar.

COS I MOVIMENT

A l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca, l’assignatura de Cos i Moviment, impartida per Maite Villar, s’articula en relació a una sèrie de continguts que estructuren la corporalitat dramàtica dels alumnes, a partir d’una metodologia progressiva de l’ensenyament. El cos és l’eina fonamental de l’actor o actriu. Un cos capaç de respondre als diferents requeriments interpretatius que demanen les dramatúrgies clàssiques i contemporànies, mitjançant un estat de predisposició psicofísica prèvia a la paraula. La qualitat corporal que s’adquireix a partir de dels principis orgànics de l’expressió corporal i l’aprenentatge de tècniques corporals és, en conseqüència, imprescindible en la formació de l’actor o actriu, i és, actualment, una de les tres matèries que els alumnes de l’escola estudien exhaustivament al llarg dels dos anys d’aprenentatge de l’ofici. Una preparació física intensa introdueix cada sessió de feina, fent especial menció a espais d’anàlisi com són la col•locació corporal, on l’alumnat coneix i sistematitza el concepte de verticalitat que permet tenir una representació concreta del seu cos com a estructura organitzada, susceptible d’expressió i d’interpretació. L’alumnat, implícitament, desenvolupa la capacitat per organitzar l’entrenament corporal autònomament, prenent com a base exercicis de flexibilitat, elasticitat i reforçament muscular per millorar la seva condició corporal interna i externa, i la seva capacitat de concentració per potenciar la predisposició i l’escolta. El treball proposat es basa en la sensibilització i consciència del cos. El punt de partida serà millorar les condicions físiques pròpies en funció de l’ésser, estar, actuar i expressar. Existir en el cos. Es proposa una manera d’entendre el moviment a partir d’imatges, de l’ impuls emocional, del treball amb l’altre i l’ús de l’espai. La finalitat: comunicar la recerca de l’escriptura física i la seva teatralitat.

TÈCNICA DE VEU

A l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca, l’assignatura de Tècnica de Veu, impartida per Rita Barber, té com a objectiu iniciar l’alumnat en els coneixements teòrics i pràctics que els permetin desenvolupar, potenciar i cuidar la veu. La veu del teatre té uns requeriments específics, l’actor o actriu teatral ha de poder fer un crit, riure, plorar, jugar amb les entonacions per tal d’expressar emocions amb la veu. El volum de veu pot oscil•lar de la intensitat més alta fins a gairebé un xiuxiueig però sempre ha de ser audible fins a les darreres files (projecció). L’actor/actriu de teatre ha de dominar la respiració costo-diafragmàtica i el suport de la veu per poder donar tots els matisos que demana el text i el personatge. Ha de treballar per mantenir una pressió d’aire que asseguri el volum de veu i sobretot la transmissió del so a través del seu tracte vocal. Ha de dominar també l’ús de les cavitats de ressonància (faringe, boca, foses nasals, pit, cap, occipital) a partir del domini dels òrgans articuladors mòbils (llengua, llavis i vel del paladar) doncs un ressonador ben ajustat amplifica el so; en cas contrari l’amorteix. Pel que fa a la dicció, quan s’ha de dir un text a gran velocitat és important no caure en elisions i coarticulacions inapropiades. En la perfecta articulació es troba la perfecta intel•ligibilitat. No només això sinó que vocalitzant acuradament es compleixen bona part dels criteris acústics que defineixen la impostació de la veu. Quan es recita amb gran precisió, el so arriba molt més net i clar a l’auditori necessitant menys volum d’emissió. Això dóna marge per regular les intensitats. S’ha de jugar a més a més amb les pauses i les entonacions, importantíssimes per reflectir amb exactitud la intenció del text. L’actor/actriu, com el cantant o tota persona que tingui la veu com a eina de treball pot estar en situació de risc vocal , per això a través d’aquesta assignatura l’alumnat de l’escola aprendrà a automatitzar certes disposicions de la laringe i de tota la musculatura fono-articulatòria per a què responguin adequadament en cada ocasió, a ajudar-se del gest per donar consistència a la caixa toràcica i expressivitat a la veu (tot el cos és un ressonador), i a utilitzar correctament les tècniques de projecció i suport vocal. L’actor ha d’aprendre a no forçar la veu i a treure-li el màxim rendiment. En resum, els objectius de l’assignatura són els següents: - Conèixer els aspectes fonamentals dels principis que regeixen la producció de la veu. - Conèixer i sensibilitzar el cos mitjançant l’entrenament adequat (detecció de tensions i corresponent relaxació)i una bona tècnica respiratòria. Suficiència quant a l’abast o amplitud i resistència. Per aconseguir això és indispensable un domini de la respiració, que és la base d’una correcta emissió de la veu, de la modulació de la seva amplitud i de la permanència d’aquesta veu en condicions òptimes. - Aconseguir una emissió vocal lliure i natural que permeti parlar o cantar sense més esforç del necessari i amb una projecció adequada. - Adquirir una dicció clara i natural mitjançant l’ús correcte dels mitjans d’articulació de la paraula i d’expressivitat en el llenguatge. Claredat en la pronúncia; això s’aconsegueix mitjançant la correcta producció de cada un dels sons de la llengua, aïllats o combinats en síl•labes o paraules. - Assolir una disciplina de treball que permeti descobrir i desenvolupar la veu mitjançant la recerca constant dels propis recursos vocals i de relaxació, a més d'incorporar les tècniques que s'ensenyin. - Expressivitat en l’entonació, ritme, intensitat i timbre, de manera que la veu expressi no només el missatge immediat de les paraules, sinó el seu significat profund, mitjançant l’entonació, la velocitat, les pauses, l’èmfasi, etc.


 
Compartir
Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+
Per a més info i sol·licituds d'impresos de matrícula
L’escola d’Art Dramàtic de Menorca neix amb la principal voluntat d’oferir uns estudis regulats a tothom qui estigui interessat en la pràctica i coneixença del teatre. El seu objectiu principal és el de formar a tota la gent amb inquietuds escèniques i interès en l’àmbit teatral, tant per preparar l’accés als corresponents estudis superiors i a la continuació de la formació, com per la pràctica artística per se, com per fomentar el coneixement i la valoració de l’art dramàtic.
Més informació
CIME Ajuntament de Sant Lluis Sala Polivalent Albert Camus ESADIB
Escola d’Art Dramàtic de Menorca